dimarts, 16 de març del 2010

Tarda de dimarts al súper.

Avui, com gaire bé tots els dimarts des que el Joan Marc fa esport, he anat al Dia de Montmeló a comprar , una manera molt útil de passar el temps que dura la seva activitat. Habitualment les caixeres dels Dia són sèries, ensopides i,de vegades fins i tot desagradables. És evident que als Dia no fan una selecció acurada del personal com fan als Viena o que les noies cobren tant poc que no tenen il.lusió per la feina, cosa que trobo lògica i fins i tot justa.
Avui és la tercera vegada que m'hi he trobat un caixer, en lloc d'una caixera. Quan he entrat i anava per agafar un cistell, ell m'ha donat el que portava a la mà per guardar a la pila. Jo li he somrigut i li he dit gràcies. Això de dir gràcies ho faig habitualment i segur que ell ja se n'havia adonat, deu ser un noi observador, pel que ha passat després.
Quan he pagat ha sortit de la caixa i s'ha posat al meu costat per ajudar-me a posar la compra al cistell.  Llavors ràpidament la meva ment ha decidit que amb un "gràcies" no n'hi havia prou i m'ha sortit un "gràcies, molt amable" 
Tot plegat m'ha alegrat la tarda  i m'ha fet pensar en un llibre que no he llegit però que n'he sentit parlar "Un glop de cervesa" i que es veu que parla dels petits plaers quotidians de la vida.

Diari d'una optimista

Aquest estiu vaig tenir la sort de veure "Optimisme global "de l'Eduard Biosca. Un monòleg que em va fer plorar de riure i que a més em va fer pensar. Me'n vaig fer fan al facebook , em vaig comprar tres exemplars del seu llibre, dos per regalar i un per a mi  i vaig anar a la convocatòria que va fer, crec que era a fianl d'any, per escollir la millor notícia de l'any.
Avui he tingut una experiència quotidiana positiva que m'ha fet decidir iniciar un diari on aniré relatant els fets agradables que vagi visquent dia a dia. No serà doncs un diari convencional, on s'explica tot allò que és important en la vida d'una persona, si no que només hi escriuré allò que consideri especialment agradable.
Crec que pot ser una bona teràpia i que si sóc constant puc arribar a convertir-me en una AUTÈNTICA OPTIMISTA!

diumenge, 14 de març del 2010