Orgull de poble

Crec que avui no em toca escriure com a representant d’ICV-EUIA ni com a regidora. Avui és més adient que escrigui com a santaeulalienca, vallesana i catalana. I com a tal ,em sento immensament agraïda i orgullosa del meu poble i del meu país.

Veure més de dues-centes persones fent guàrdia a la Fàbrica , una colla de joves quedant-s’hi a dormir, més de seixanta persones penjant cartells, l’Alcalde, les treballadores i treballadors de l’Ajuntament, les regidores i regidors, l’ANC del poble, l’ERA, i un munt de voluntàries i voluntaris, treballant amb dedicació i entusiasme; veure com s’enduien les urnes per salvar l’escrutini enmig d'una sentida ovació, com aplaudíem ,amb emoció continguda ,uns, i llàgrimes als ulls ,els altres, la gent gran que venien a votar , com aplaudíem els mossos; veure el cartell penjat a la porta de l'Ajuntament dient “tancat per defunció de la democràcia”; trobar-me a La Porxada moltíssima gent del poble, després de trigar més d’hora i mitja per poder accedir a la plaça; veure com tot un país surt al carrer en massa, com mai abans ho havia fet, de manera cívica i pacífica, com els joves actuen de manera tan responsable, continguda i intel.ligent, obeint en tot moment les consignes i actuant en conseqüència. Ser testimoni d'una intel.ligència col.lectiva superba enfront l'estupidesa dels qui ens volien impedir votar, que no van ser capaços de trobar ni urnes ni paperetes i van utilitzar la força bruta per impedir que els resultats de l'1 d'octubre fossin encara més espectaculars del que han estat. Veure tot un poble unit per defensar la democràcia i els drets més fonamentals. Viure l'agressió constant d'un govern antidemocràtic, cruel i feixista que utilitza tots els mitjans que té a l'abast per enganyar els espanyols i que persegueix els catalans que han treballat i treballen per aconseguir el que el poble els ha encomanat; veure la por, el malestar, l'angunia, la indignació … en companyes, amigues i en mi mateixa; viure i veure uns fets que seran històrics...Tot això em porta a expressar-me personalment, tot i que sé que les companyes i companys d'ICV-EUIA escriurien el mateix, a manifestar el meu orgull i agraïment a Santa Eulàlia, al Vallès, a Catalunya, al nostre Govern i al nostre Parlament. Fa goig constatar que persones de colors polítics tant diferents s'hagin posat d'acord per defensar els nostres drets i les nostres demandes.

I m'entristeix profundament que moltes persones hagin estat brutalment agredides i algunes d'elles hagin pres molt mal. També m'entristeix i m'indigna que alguns dinosaures socialistes insultin mestres i professors i demanin presó per Carles Puigdemont, que socialistes en actiu triguessin tant en condemnar les càrregues policials, que en considerin responsables per igual els governs català i espanyol, que no facin res per treure el PP del govern espanyol. I per sobre de tot m'entristeix que l'Abraham Requena estigués desaparegut tot el diumenge 1 d'octubre i aparegués l'endemà a Canal Set per dir el mateix que la cúpula socialista, que Puigdemont és tan responsable d'aquesta desfeta com ho és en Rajoy. M'entristeix i m'avergonyeix. 

Però pesa més l'alegria de formar part de la majoria demòcrata de Santa Eulàlia!

Que no ens enganyin

Que no ens enganyin amb el desgastat discurs de la por que tan bé els va anar quan ens trobàvem en estat de xoc degut a la situació catastròfica heretada de la crisi. Com bé diu el nostre admirat Arcadi Oliveres, els diners no van desaparèixer amb la crisi, només van canviar de butxaca. No ens creiem que la situació actual necessiti de contractes precaris, sous irrisoris, becaris que treballin de franc, treballadors que han de pagar la jubilació de la seva magra butxaca degut a l'amenaça de veure's sense els diners que ja han pagat sobradament amb el seu treball i que, en realitat ,són ben seus! Els qui sí que ho necessiten són l'u per cent de la població per continuar tenint l'exclusiva de la riquesa mundial!

 Que no ens enganyin amb la “nova política”, dient que ja no haurien d'existir sindicats i partits d'esquerres, i que pertanyen al segle passat. Només la gent d'esquerra podem lluitar per defensar els nostres drets, com sempre ho hem fet!

Que no ens enganyin amb les noves lleis d'educació que van començar omplint-se la boca d' excel·lència, recordeu l'Ernest Maragall? i ara continuen amb l'emprenedoria. Pretenen que eduquem futurs ciutadans, o seria més exacte dir treballadors? emprenedors, que només depenguin d'ells mateixos per sortir-se’n , persones individualistes, perfeccionistes, excel·lents, triomfadores, empresàries d'elles mateixes, autoexigents, incapaces de rebelar-se contra el sistema, ja que estaran convençudes que el sistema són elles. Treballadors i treballadores que no toleren el fracàs ni en ells mateixos ni en els altres. Sembla una educació més pensada per formar empresaris exitosos, que no pas per formar persones. On és la solidaritat, el be comú, l'amor a l'altre, la compassió, l'empatia? Aquests termes no lliguen gaire amb l’excel·lència i l'emprenedoria, oi?

No faríem millor educant els infants perquè siguin les millors persones possibles, perquè siguin humanes?

Persones que vulguin treballar per millorar la societat, persones acollidores de refugiats i immigrants, persones preocupades i ocupades en la justícia social?

Aquest és un aspecte educatiu que no podem oblidar ara que recuperarem el Projecte Educatiu de Poble, El Pep i la Laia. Més aviat pensem que hauria de ser-ne l'eix principal. L'amor a l'altre, al poble i a l'entorn social i natural ,hauria de ser la base de tot sistema educatiu. I en els temps que vivim no és un objectiu fàcil d'assolir. Només en àmbits propers, en la família, a l'escola, al poble, és on podem formar persones conscients de les injustícies d'aquest neoliberalisme que ho està contaminant tot.

La gent d' ICV-EUA som gent d'esquerres , d'aquest segle, que volem lluitar contra la injustícia social i que no ens deixem enganyar. I aquí, a Santa Eulàlia de Ronçana, som pocs, més que pocs, som del tot insuficients. Ens falta gent per poder assistir a totes les comissions (Social, Mediambiental,de Barris, de Comptes....) tenim molta empenta i ganes de treballar, però ens falten mans i ments. Tant és si ets simpatitzant, militant, o senzillament una persona sensibilitzada pels temes socials, tant és si tens molt o poc temps lliure...qualsevol petita ajuda serà benvinguda. Pots contactar amb nosaltres en qualsevol moment, quan ens veiem pel poble, o per correu electrònic:

agusti.gonzalo@gmail.com i maselvira@gmail.com

I volem aprofitar el fet de poder escriure en aquesta publicació per aconsellar-vos la lectura lenta, reposada i amb actitud i predisposició filosòfica de tres grans lluitadors, pensadors, sociòleg i filòsof: Arcadi Oliveres, Vicenç Navarro i Byung-Chul Han. Persones tan grans com elles i els seus escrits i reflexions ens poden ajudar molt a no formar part d'aquesta, cada vegada més gran, majoria enganyada.