Et recordaré molt temps, Abel Martínez Oliva

Fa una setmana del teu assassinat. Perquè ens hem de referir a les coses pel seu nom i sense embuts. I això és el que et van fer. I no m'ho puc treure del cap. No hi ha dia que deixi de pensar-hi.
Aquella nit em va resultar impossible dormir amb normalitat i va contribuir-hi molt el fet de voler saber que en deien a TV3; tant de bo no ho hagués fet!
Van parlar de l'alumne, de la resta d'alumnat de l'institut, dels esforços que feien les institucions perquè estiguessin protegits i atesos, va parlar la DGAIA, no recordo si també algun altre "especialista", alguna mare explicant les  excel.lències del centre ....ni una paraula sobre tu, ni tan sols el teu nom, que vaig haver de buscar a les xarxes i que no vaig trobar al primer intent. Les mateixes xarxes que en el seu  discurset va dir la consellera que no havíem de mirar, no fos cas que hi trobéssim alguna reflexió o opinió diferent a la seva. Segons ella es tractava d'un fet aïllat.
L'endemà, ben d'hora, a quarts de cinc ja no vaig poder dormir més, miro el web del departament i hi diu que havíem de fer un minut de silenci en solidaritat amb la comunitat educativa, NO EN SOLIDARITAT AMB TU, LA TEVA FAMÍLIA I TOTS ELS TEUS ÉSSERS ESTIMATS, NO, AMB LA COMUNITAT EDUCATIVA! No m'ho podia creure!
 En aquestes xarxes tan perilloses, segons la consellera, havia vist la fotografia d'una espelma i les paraules "Tots som Abel". Vaig enviar un missatge a la meva escola proposant que si sortíem al pati, els mestres portéssim aquesta fotografia, ningú em va contestar.
En arribar al centre vaig expressar la meva indignació pel missatge del departament, vaig dir que si sortíem al pati havia de ser per tu i pels teus i no per la comunitat educativa i que estaria bé que les i els mestres portéssim la foto de l'espelma amb el teu nom. Ningú em va fer cas, fins i tot alguna companya em recriminava la meva actitud ( jo volia portar la foto i havia de ser una decisió conjunta) i em dedicava mirades de desaprovació.
 Vaig sortir al pati sense la foto i t'asseguro que encara me'n penedeixo.
 I el més indignant, trist i vergonyós: la directora no va pronunciar el teu nom durant el seu discurset,  però sí que va dir "que ens trobàvem al pati per expressar la nostra solidaritat amb la comunitat educativa" i que es tractava "d'un fet aïllat"!!!(es veu que també havia mirat TV3)
A la tristor per tot plegat, s'hi va afegir la ràbia i la impotència.
Ha passat una setmana, i ara sí, no costa gens trobar el teu nom i fins i tot hi ha articles i opinions que expressen el mateix dolor i la mateixa indignació que sento jo.
Desitjo que tots plegats fem el que calgui per recordar-te i que el cas sigui tractat amb justícia. Perquè, si l'alumne no pot ser jutjat, qui es fa responsable de la teva mort? Fa una setmana que m'ho pregunto.
TOTS SOM ABEL!

Salsalcarrer

Les coses que m'agraden

Corrandes del Pla de la Calma

A l’escola La Sagrera

Un Pla de la calma hi ha

Ple de nens i nenes maques

Que gaudim tot estudiant

Ens agrada fer polseres,

Amb les baldufes jugar,

Fer-nos bromes i abraçades

I la pilota xutar.

L’Elvira ens fa moltes classes:

Llengües ,Mates, Medi i altres.

I diu que ben tipa està

Tot lo dia fent callar!

L’Adrià speaking english

En sap molt de fer-nos bromes,

Ens ensenya a dibuixar,

A pintar i a retallar.

Tenim la Marta Perona,

Una noia ben bufona,

Treballant en petit grup

Aprenem millor les Mates.

L’Elena és molt divertida,

Sempre amb notes amanida,

Tocant, cantant i ballant,

Ens alegra tant la vida!

Amb el Jordi aprenem

A cuidar el nostre cos,

Jugant, saltant I corrent,

Ens fa estimar l’esport

I els dimarts anem amb l’Imma,

La companya del costat,

Totes les mans ben alçades,

Que amb ella volem marxar!

També tenim l’Elisenda

Que la vam gaudir a Infantil

I ara torna estupenda

Per poder fer-nos les TIC

I la Núria, què me’n dius?

Ens ensenya Religió,

Amb ella reflexionem

I aprenent ens estimem.

 

La companya Olegaria,

La trobem molt a faltar

És la reina de Sant Jordi

Que pugui aviat tornar!

 

La Marta , la directora

Treballant tant a tothora.

Quina gran feina que fa,

Amb esplèndid tarannà!

I la Carmen? Tot ho sap!

Cada dia ens ajuda,

Sense ella, tot un nyap,

Amb ella tot arreglat!

L’Adrià és un bellugueta

Que no pot estar-se quiet,

Però es concentra en la lletra

I és molt bo fent els dictats.

El Samuel tan educat,

Parla fluix i és molt pausat.

És tan dolç el seu somriure,

Ens dóna tranquilitat.

Marc Felipe, nen amable,

Ben polit i responsable,

Li agrada tan treballar

I els companys poder ajudar!

Dolça Laura, sempre fina.

I la lletra, que polida!

Serà noia elegant

Que això es porta a la sang!

El Santi, sempre tranquil,

Amb aquella ironia,

Que té un humor molt fi

I els ulls plens d'alegria.  

 

Gentil Laia, gran lectora,

Amb talent per ser escriptora.

Cor sensible, bona amiga,

Educada i molt polida!

És feliç com un anís,

Sempre riu la Noemí.

Ens conforta dia a dia

Amb la seva alegria.

Marta, àgil i flexible.

Li agrada patinar.

Amb els mestres és amable.

No la sentim mai cridar.

El Nelson,  és molt atent!

Es concentra en el treball.

Fa goig veure’l tan content,

Tolerant i tan formal!

És una mica trapella,

Ens ensenya la costella!

És un nen molt instruït,

El Dídac, un bon amic

El Ferran, tan amorós!

Ens estima, ens abraça.

Una mica enganxifós...

Sempre alegre i bondadós.

  

És una gran artista

La nostra companya Aitana.

Li agrada molt dibuixar,

Pintar i sempre crear.

De l’Anita us diré

Que sempre ens parla bé;

La trobem molt tolerant

I de somriure brillant!

Ens agrada escoltar

Les lectures de la Yara

I sentir-la explicar

Coses dels seus animals.

I l’amic Marc Bataller?

Dolç, amable i rialler.

Es ben cert que té un gran cor

I en sap molt de Pop i Rock!

La Judit, la millor amiga,

Ens ajuda, ens anima.

En ella pots confiar

Si no tens un dia clar!

  

El Daniel tan juganer,

Sempre alegre i rialler!

Una mica despistat

Quan molt ha de treballar.

Amb la Carla tenim pau

Que és de tarannà suau,

Amb les mestres educada,

Amb companys més esverada

La Nayeli ha arribat

I la vida ens ha alegrat.

Ens somriu alegrement.

Que elegant el seu posat!

El Gabriel sap molt de Mates

Li direm Pitagorí

Escriu amb molt bona lletra

I tot ell és molt polit

 

La nostra companya Andrea                                

Que estima els animals

També tota la natura

I tota la humanitat!

L’Unai  és  gran viatger

I ens explica aventures.

És un gran músic també

Amb les seves partitures.

L’Ariadna, amorosa,

Ens sembla bella, formosa!

És  tan dolça com la mel

I sempre poc sorollosa!

Una mica vergonyós,

És el  nostre company Hugo.

També una mica curiós

Però sempre amorós.

Elvira Mas (2014)