Et recordaré molt temps, Abel Martínez Oliva

Fa una setmana del teu assassinat. Perquè ens hem de referir a les coses pel seu nom i sense embuts. I això és el que et van fer. I no m'ho puc treure del cap. No hi ha dia que deixi de pensar-hi.
Aquella nit em va resultar impossible dormir amb normalitat i va contribuir-hi molt el fet de voler saber que en deien a TV3; tant de bo no ho hagués fet!
Van parlar de l'alumne, de la resta d'alumnat de l'institut, dels esforços que feien les institucions perquè estiguessin protegits i atesos, va parlar la DGAIA, no recordo si també algun altre "especialista", alguna mare explicant les  excel.lències del centre ....ni una paraula sobre tu, ni tan sols el teu nom, que vaig haver de buscar a les xarxes i que no vaig trobar al primer intent. Les mateixes xarxes que en el seu  discurset va dir la consellera que no havíem de mirar, no fos cas que hi trobéssim alguna reflexió o opinió diferent a la seva. Segons ella es tractava d'un fet aïllat.
L'endemà, ben d'hora, a quarts de cinc ja no vaig poder dormir més, miro el web del departament i hi diu que havíem de fer un minut de silenci en solidaritat amb la comunitat educativa, NO EN SOLIDARITAT AMB TU, LA TEVA FAMÍLIA I TOTS ELS TEUS ÉSSERS ESTIMATS, NO, AMB LA COMUNITAT EDUCATIVA! No m'ho podia creure!
 En aquestes xarxes tan perilloses, segons la consellera, havia vist la fotografia d'una espelma i les paraules "Tots som Abel". Vaig enviar un missatge a la meva escola proposant que si sortíem al pati, els mestres portéssim aquesta fotografia, ningú em va contestar.
En arribar al centre vaig expressar la meva indignació pel missatge del departament, vaig dir que si sortíem al pati havia de ser per tu i pels teus i no per la comunitat educativa i que estaria bé que les i els mestres portéssim la foto de l'espelma amb el teu nom. Ningú em va fer cas, fins i tot alguna companya em recriminava la meva actitud ( jo volia portar la foto i havia de ser una decisió conjunta) i em dedicava mirades de desaprovació.
 Vaig sortir al pati sense la foto i t'asseguro que encara me'n penedeixo.
 I el més indignant, trist i vergonyós: la directora no va pronunciar el teu nom durant el seu discurset,  però sí que va dir "que ens trobàvem al pati per expressar la nostra solidaritat amb la comunitat educativa" i que es tractava "d'un fet aïllat"!!!(es veu que també havia mirat TV3)
A la tristor per tot plegat, s'hi va afegir la ràbia i la impotència.
Ha passat una setmana, i ara sí, no costa gens trobar el teu nom i fins i tot hi ha articles i opinions que expressen el mateix dolor i la mateixa indignació que sento jo.
Desitjo que tots plegats fem el que calgui per recordar-te i que el cas sigui tractat amb justícia. Perquè, si l'alumne no pot ser jutjat, qui es fa responsable de la teva mort? Fa una setmana que m'ho pregunto.
TOTS SOM ABEL!

Salsalcarrer

Les coses que m'agraden