Orgull de poble

Crec que avui no em toca escriure com a representant d’ICV-EUIA ni com a regidora. Avui és més adient que escrigui com a santaeulalienca, vallesana i catalana. I com a tal ,em sento immensament agraïda i orgullosa del meu poble i del meu país.

Veure més de dues-centes persones fent guàrdia a la Fàbrica , una colla de joves quedant-s’hi a dormir, més de seixanta persones penjant cartells, l’Alcalde, les treballadores i treballadors de l’Ajuntament, les regidores i regidors, l’ANC del poble, l’ERA, i un munt de voluntàries i voluntaris, treballant amb dedicació i entusiasme; veure com s’enduien les urnes per salvar l’escrutini enmig d'una sentida ovació, com aplaudíem ,amb emoció continguda ,uns, i llàgrimes als ulls ,els altres, la gent gran que venien a votar , com aplaudíem els mossos; veure el cartell penjat a la porta de l'Ajuntament dient “tancat per defunció de la democràcia”; trobar-me a La Porxada moltíssima gent del poble, després de trigar més d’hora i mitja per poder accedir a la plaça; veure com tot un país surt al carrer en massa, com mai abans ho havia fet, de manera cívica i pacífica, com els joves actuen de manera tan responsable, continguda i intel.ligent, obeint en tot moment les consignes i actuant en conseqüència. Ser testimoni d'una intel.ligència col.lectiva superba enfront l'estupidesa dels qui ens volien impedir votar, que no van ser capaços de trobar ni urnes ni paperetes i van utilitzar la força bruta per impedir que els resultats de l'1 d'octubre fossin encara més espectaculars del que han estat. Veure tot un poble unit per defensar la democràcia i els drets més fonamentals. Viure l'agressió constant d'un govern antidemocràtic, cruel i feixista que utilitza tots els mitjans que té a l'abast per enganyar els espanyols i que persegueix els catalans que han treballat i treballen per aconseguir el que el poble els ha encomanat; veure la por, el malestar, l'angunia, la indignació … en companyes, amigues i en mi mateixa; viure i veure uns fets que seran històrics...Tot això em porta a expressar-me personalment, tot i que sé que les companyes i companys d'ICV-EUIA escriurien el mateix, a manifestar el meu orgull i agraïment a Santa Eulàlia, al Vallès, a Catalunya, al nostre Govern i al nostre Parlament. Fa goig constatar que persones de colors polítics tant diferents s'hagin posat d'acord per defensar els nostres drets i les nostres demandes.

I m'entristeix profundament que moltes persones hagin estat brutalment agredides i algunes d'elles hagin pres molt mal. També m'entristeix i m'indigna que alguns dinosaures socialistes insultin mestres i professors i demanin presó per Carles Puigdemont, que socialistes en actiu triguessin tant en condemnar les càrregues policials, que en considerin responsables per igual els governs català i espanyol, que no facin res per treure el PP del govern espanyol. I per sobre de tot m'entristeix que l'Abraham Requena estigués desaparegut tot el diumenge 1 d'octubre i aparegués l'endemà a Canal Set per dir el mateix que la cúpula socialista, que Puigdemont és tan responsable d'aquesta desfeta com ho és en Rajoy. M'entristeix i m'avergonyeix. 

Però pesa més l'alegria de formar part de la majoria demòcrata de Santa Eulàlia!